L'enveja és mil vegades més terrible que la fam, perquè és fam espiritual.
Existix en estos contorns, un politiquet de lleig pelatge i perdedor d'unes eleccions que un dia va creure guanyades, com Deia Ènula Herrera “sense abaixar de l'autobús”, que només confia el seu èxit futur, que suposades accions judicials arriben a inutilitzar als seus opositors.
Com l'al·ludit personatge, està en estos moments vivint el limbe dels injustos, maquina i tracta d'utilitzar la justícia per a la consecució del seu paradís, que no és una altra cosa que el poder perdut. Però…quina llàstima!, la justícia no és plega als seus desitjos, és deu en este cas acabar amb una justícia que no fa cas este personatge que tot ho mereix? Calç pensar-ho ja que el personatge és excepcional i com a tal calç tractar-ho.
Endevina endevinalla, anem avançant per a descobrir la identitat del personatge.
La seua última proeixa (en la que va ser acompanyat per la portaveu d'eixe grup electoral fantasmagòric denominat Gent d'Esquerres) va ser la de denunciar davant de la fiscalia a l'Equip de Govern per unixes suposades irregularitats en els oposicions a oficial de la policia local, permetent-se el luxe inclús d'insultar al Cap de la Policia cridant-li “presumpte prevaricador”, així com si emprar la paraula presumpte donara patent de cors per a realitzar tot tipus d'acusacions infames.
Al poc de temps, la fiscalia li comunica que arxiva la denúncia. Macachís en la mar! No li donen estos disgustos a este personatge. No ho malmeten, sense ell la vida política de Montserrat perdria tot el seu al·licient.
És un personatge de què hi ha molts exemplars en l'actualitat, derivats esta casta política que a Espanya ha creat l'ínclit Mr. Beam, president del govern d'Espanya. Quina desdesgràcia!
En estos moments et la possibilitat d'unir-se al "diví calb" para a veure si els dos junts prevarican un poc aconseguixen els seus desitjos anhelats d'aconseguir l'Alcaldia, encara que per a "qui seria?
