N. del Administrador.- Se ha recibido el siguiente escrito que publicamos por su interés.
Els mateixos que aprofiten quan estan en l'Ajuntament manant (dic be, manant i no governant) per a canviar els noms als carrers o crear nous carrers per a dedicar-los a “gent de la seua corda”, preparen un sopar homenage a un personage de qui desconeixen moltes coses. Vicent Andrés Estellés, va ser un dels poetes naixcuts en la nostra Comunitat Valenciana (Burjassot). Poeta com Xavier Casp Verger, Teodor Llorente, Bernat i Baldoví, Maximilià Thous, Almela i Vives, Andrés Cabrelles, Anfós Ramón García, Josep Meliá Castelló, Pere Delmonte, Emili Panach “Milo”, Esteve Victoria, Joan-Antoni Alapont, Jesús Álvarez, Emi Beneyto, Emili Camps, Josefina Lázaro, Isidro-Vte. López, Jesús López, Jesús Maroto, Donís Martín Albizúa, Josep Palao i Queralt, Josep Peris Celda, Vicent Ramón Calatayud, Emili Ridocci, Josep Sabater, Manuel Sánchez Navarrete, Joan Soriano Esteve, Vicent Tortosa Biosca i un llarc etcétera de grans poetes valencians dels que es diferencià per la seua clara inclinació catalanista en busca del “pesebre” que el feu més pròxim a Joan Fuster (ex-falangista) i Enric Valor aixó com a la resta de la seua colla que trobaren “el pa nostre de cada dia” venent-se als imperialistes independentistes catalans.
Els mes destacats pseudo progressistes de Montserrat dediquen un homenage en el seu carrer, ¿serà per tot allò que va fer esta persona per Montserrat o serà per a seguir demonstrant el fanatisme d’una esquerra que seguís implorant als politics catalans que els anexionen als seus fantasmagorics Països Catalans per a ser tractats con a “charnegos” deixant de ser valencians?
“Pels seus fets els coneixereu » i els seus fets no son progressistes sino fanàtics que, baix sigles de progressisme o « brots d’incultura », s’ha profiten de l’ignorància de molts que, volent ser mes cults y avançats, cauen en les garres d’aquells que volen que s’oblidem de que « Si som com som mai serem. Sigam sentit-mos VALENCIANS i yo, « tant si vullc como si no vullc, ¡que si que vullc! soc VALENCIA.
Els mes destacats pseudo progressistes de Montserrat dediquen un homenage en el seu carrer, ¿serà per tot allò que va fer esta persona per Montserrat o serà per a seguir demonstrant el fanatisme d’una esquerra que seguís implorant als politics catalans que els anexionen als seus fantasmagorics Països Catalans per a ser tractats con a “charnegos” deixant de ser valencians?
“Pels seus fets els coneixereu » i els seus fets no son progressistes sino fanàtics que, baix sigles de progressisme o « brots d’incultura », s’ha profiten de l’ignorància de molts que, volent ser mes cults y avançats, cauen en les garres d’aquells que volen que s’oblidem de que « Si som com som mai serem. Sigam sentit-mos VALENCIANS i yo, « tant si vullc como si no vullc, ¡que si que vullc! soc VALENCIA.
